Mamasa

Estic a Mamasa, és una vall paral·lela a Tana Toraja, però o bé s'hi va a peu en tres dies o son 10 hores de cotxe, jo vaig optar per la darrera opció.

La vall sembla més aviat pirinenca, esta a 1100 d'alçada i el paisatge és molt maco.

Aqui també tenen una cultura pròpia que s'assembla una mica a la de Tana Toraja.

Les cases són semblats, no tan esbeltes, fetes de fusta i no de bambú, es clar aquí quasi no hi ha bambú però si molts de pins.

Estic a dins del poble al costat d'unes fonts termals d'aigua sulfurosa, estic en un alotjament molt destartalat però els bungalows imiten les cases tradicionals (crec que es tan vell que potser és al contrari les cases imiten l'hotel). Tinc una terrassa que dona a unes piscines termals amb vista a les muntanyes i el millor de tot al bany nomès hi ha una aixeta, que a sota s'hi posa un cossi i només surt aigua calenta sulfurosa, m he passat estones dins del cossi, s'hi està de meravella.

He passat dos matins passejant i comtemplant el paisatge, la gent i les cases. La gent es molt amable.

Aquesta tarda darrera d'una moto he anat a un petit poblet. Una gran casa de fusta tradicional feia de cementiri, a dins hi havia una vintena de búfals de fusta que feien de taut familiar. Havien buidat un gran tronc d arbre i li havien fet potes, cua, cap i banes, a la panxa hi ha col·locats els esquelets de la familia, mai havia vist una cosa semblant.

Aqui la gent de cultura mamasa tambe fa cerimónia de funeral uns anys despres de la mort de la persona, però sembla que són més senzills que els de Tana Toraja