dimarts, 28 de març del 2017

Pulau Bira

Estic a Makassar a punt d agafar l'avió de tornada a casa.
He passat cinc dies a la platja de Bira al sud de Sulawesi.
Es un lloc molt maco, tota la zona es de corall blanc. S esta construint molt a la zona i aviat no sera un lloc tranquil. Es la platja de la jet set de Makassar, encara que estigui situada a 6 hores en cotxe. Aquest passat cap de setmana va ser de tres dies per els locals i hi havia gent a la platja principal que esta plena de barraques on serveixen menjars i refrescos i llogen càmeres de neumàtics de camió als turistes locals.
Arriben de la ciutat nois i noies, les noies musulmanes amb el cap tapat i es fan selfis i es remullen vestits. La nova atracció són lanxes de motor que estiren barques colxonetes inflables a tota velocitat fins que tots cauen a l'aigua, sort que porten hermilles salvavides. Aquest matí ja hi havia una moto acuàtica i un parell de joves fent volar drons.
Cal dir que a més de la platja principal, la resta de platjes estaven buides o les tenia per a mi sola
 Una plajeta i
 Casa típica de la zona

dimecres, 22 de març del 2017

Mamasa

Estic a Mamasa, és una vall paral·lela a Tana Toraja, però o bé s'hi va a peu en tres dies o son 10 hores de cotxe, jo vaig optar per la darrera opció.
La vall sembla més aviat pirinenca, esta a 1100 d'alçada i el paisatge és molt maco.
Aqui també tenen una cultura pròpia que s'assembla una mica a la de Tana Toraja.
Les cases són semblats, no tan esbeltes, fetes de fusta i no de bambú, es clar aquí quasi no hi ha bambú però si molts de pins.
Estic a dins del poble al costat d'unes fonts termals d'aigua sulfurosa, estic en un alotjament molt destartalat però els bungalows imiten les cases tradicionals (crec que es tan vell que potser és al contrari les cases imiten l'hotel). Tinc una terrassa que dona a unes piscines termals amb vista a les muntanyes i el millor de tot al bany nomès hi ha una aixeta, que a sota s'hi posa un cossi i només surt aigua calenta sulfurosa, m he passat estones dins del cossi, s'hi està de meravella.
He passat dos matins passejant i comtemplant el paisatge, la gent i les cases. La gent es molt amable.
Aquesta tarda darrera d'una moto he anat a un petit poblet. Una gran casa de fusta tradicional feia de cementiri, a dins hi havia una vintena de búfals de fusta que feien de taut familiar. Havien buidat un gran tronc d arbre i li havien fet potes, cua, cap i banes, a la panxa hi ha col·locats els esquelets de la familia, mai havia vist una cosa semblant.
Aqui la gent de cultura mamasa tambe fa cerimónia de funeral uns anys despres de la mort de la persona, però sembla que són més senzills que els de Tana Toraja

dissabte, 18 de març del 2017

Tana Toraja

La zona de Tana Toraja a mès de tenir unes tradicions molt fortes i unes casas excepcionals te un paisatge espectacular, tot envoltat de muntanyes amb altes pareds quasi verticals i coves, molt vert i amb molt cultiu d'arròs amb terraces.
Dos dies he agafat un taxi i m'he fet portar en un poblet dalt de la muntanya a uns 20 quilòmetres de la Rantepao, on estic, i llavors he anat baixant a peu passant per petits poblets i cases disperses. A per tot arreu hi ha les cases tradicionals i moltissimes tombes excavades a la pedra.
Ahir tot caminant vaig decidir seguir unes camionetes plenes de gent i vaig arribar al lloc on hi havia una cerimònia de funeral.
Hi havia molts animals morts que estàven netejant, i moltíssima gent molt ben arreglada, amb la mena de faldilla tradicional, i molt amb blusa o camisa negra, o bufanda negra en senyal de dol. La gent estava sentada sota els graners que envolten la casa tradicional.
Aviu he anat a veure al mercat, n hi ha dos a la setmana, el d avui era el mès gran. Hi havia tres grans grups d'animals: galls de lluita, porcs i búfals. Crec que es en un dels mercats on he vist més quantitat d'animals. El llocs on hi havia els animals, és també una reliquia del passat doncs esta fet únicament de bambú.
Com és natural tanta verdor és deguda a la gran quantitat de pluja diaria. Per mi el dia comença a les 6 del matí i acaba cap a les dues quan comença la pluja.









Rantepao

Despres de 13 hores de bus, amb les finestres tancades, i ple de fumadors, l'autocar m'ha deixat a la terminal, que estava tancada a les 4 de la matinada.
Be ja me'n he sortit i ara la meva revenja es estar allotjada en una hotel preciós, tinc l'habitacio a la planta baixa i davant hi tinc un jardí amb una bassa plena de nenúfars.
Rantenpao és una petita ciutat en la regió de la cultura Tana Toraja.
Dues coses caracteritzen aquesta tribu, les cases de furta treballada i pintada amb teulat en forma de dues banyes de búfal, i unes importants ceremònies pels funerals, que poden tenir lloc al cap d'un any, dos o tres, despres de la mort.
No m interessa assistir a cap funeral, ja que durant la cerimonia és maten búfals i pocs, en una quantitat que depend de la riquesa i categoria del mort.
Com que el lloc és turístic però sense turistes, perque es temporada baixa, cal evitar infinitat de pseudoguies que volen fer el seu agost.
He agafat un tranport public per anar a dos poblets el primer a uns 9 quilòmetres i el segon a uns 4.
Lemo és el primer que he anar i a més de les cases típiques hi ha gran pared de pedra amb tombes excavades a la roca i a l'exterior ninots tallats en fusta que representen els difunts enterrats.
Londa, el segon lloc, m he apartat una mica de la carretera i he estat parlant amb un pages d una d aquestes cases típiques.
A Londa es pot entrar en dues coves naturals, material calcàri amb molt poques estalactites, les coves són fondes i estan plenes d'atauds, penjats per les pareds. Sembla ser que tot el conjunt pertany a un mateix clan familiar molt antic. A l'exterior hi ha els ninots representant els difunts, un guia m'ha ensenyat el seu avi, amb un peix a la mà, ja que era pescador.
De tornada a la ciutat, i havent dinat, m han convidat a entrar a una festa de casament. No era una cerimonia Tana Toraja sino que es casàven dos joves musulmans de familia acomodada, era una desfilada de vestits molt macos i joies, que portàven les dones per l'ocasió, els nuvis s'han fet una foto amb mi.

diumenge, 12 de març del 2017

Tentena

A Bomba vàrem contratar un guia i l'endemà vàrem fer un petit trekking per bosc, on vàrem veure uns eucaliptus monumentals, propis de la regió.
A prop de Tentena vàrem visitar unes catarates espectaculars, altes però que baixaven esgraonades.
 Els quatre backpakers davant de l arbre

Tentena

Estic a Tentena, un poble gran al costat d'un gran llac, tot envoltat de muntanyes, es molt maco i la temperatura agradable.
Quatre backpakers com jo, ens vàrem trobar en el barco que anava de Wakai a Ampana, vàrem llogar un taxi i vàrem anar a Tentena.
L'endemà vàrem llogar un taxi dos dies per anar a la vall de Bada, al costat del Parc de Lindu.
Allà hi ha dispersos pels arrossals o en prats uns grans megalits dels que se'n sap poca cosa.
En vàrem veure vuit, un representa un búfal, un altre un mono i els altres tenen forma humana. 
Vàrem dormir a Bomba.
el bufal en el camp d'arros

el megalit mes gran


 Es el megalit més gran, i representa segons la legenda local el guaperes que es va enamorar i va deixar embaraçada la filla del rei i aquest el va maleïr convertint-lo en pedra
No vàrem poder fer un trekking de dos dies, per veure més megalits, perque el parc natural te actualment prohibida la entrada, ja que hi ha establert el seu Curro Jimenez particular que ataca i roba a la gent.
Aquesta zona ha estat molt agitada durant anys amb lluites entre cristians i musulmans amb molts morts, ara excepte el parc és una zona tranquila, amb habitants molt amables i més neta del que se sol trobar a Indonesia

dijous, 9 de març del 2017

De Una Una a Wakai

El viatge ha estat ben interessant.
D anada entre 4 turistes, vàrem llogar una barca perque ens portes, però de tornada tots quatre hem agafat la pública. Amb nosaltres han viatjat dos toros que varem ferlos pujar des de la platja. Hem viatjat a coberta, i m he hagut de quedar a Wakai en comptes d anar a una altre illa perque
el toro pujant a la barca

bungalow a la illa

son les llagostes que ens varem menjar

els toros dins la barca

platans bords

fumaroles del volca


la mar estava molt picada.

Una Una

He passat uns dies a la illa de Una Una, l'única illa del arxipèlag Togean on hi ha un volcà en erupció.
La illa es petita i te un volcà en erupció al mig, les erupcions en aquest moment son de gas i se senten espetecs a sota l'aigua.
He estat en un bungalow davant del mar, amb una familia que en tenia 8, sense aigua corrent ni electricitat, nomes a la nit. El lloc és fabulós.
Vaig pujar al vulcà, hi vaig anar amb un mallorquí que tambe estava alla i un guia local.
Tot el camí va ser interessant, vàrem pujar per el llit d un riu que només porta aigua quan plou. I llavors ens vàrem haver d'enfilar per arribar a dalt del con, i fer un bufet i començar a baixar fins el cràter, el crater està ple de plataners salvatges, els plàtans dels quals estan plens de llavors.
Tambe hi ha un llac i dos esplanades amb fumaroles.
Va ser esgotador 8 hores i mitja amb poquíssimes parades, però estic molt contenta d'haver-hi pujat

el bungalow



dimecres, 1 de març del 2017

Gorontalo

De Tobelo vaig volar a Manado i llavors a Gorontalo, a la illa de Sulawesi. La ciutat es força maca amb molts edificis baixos, s'han conservat moltes casetes de la època colonial holandesa. Es agradable passejar, hi ha moltes paradetes, carretons per menjar. M he trobat en una mena de passatge cobert ple de cafès, m ha encantat el lloc. He pres un cafe i unes boles de coco i pinya, ha estat tot boníssim.




Dukono

 A prop de Tobelo hi ha el volca Dukona
Aqui al cotage on estic oferien excursions per pujarhi i vaig demanar informacio, com que era sola em varen demanar 140 euros i vaig acceptar.
L excursio era de dos dies, sino no podia pas ni somiarho.
Alçada del Dukona 1087, i varem començar des del costat del mar.
Una noia de 23 anys molt trempada i guia de l hotel que ho va organitzar tot, un guia per pujar al volca i un portejador. Veus que important que em sentia! Els primers 8 quilometres eren amb poc desnivell i a partir de llavors al mig de la jungla i els camins eren quasi verticals amb pujades i baixades, en mig de cendres volcàniques, per passar els torrents de desguaç del volcà. Despres de moltes hores varem arribar a una explanada de cendres on vàrem acampar. Val a dir que la meva roba s escorria de suor. El cami no va pas ser espectacular ja que estava núvol i era al mig del bosc, un parell de llocs espectaculars que várem passar, estaven coberts de boira.
L'acampada va voler dir posar dos pals veticals, un d horitzontal que aguantava un toldo, tot plegat una mena de prisa triangular ajagut i obert pels dos costats.
Hi havia més gent acampada, com que era divendres a la nit, tres a quatre grups de nois i algunes noies locals, cap més altre turista.
Sort de la manta termica per poder dormir una mica, ja que la guia no havia portat sacs de dormir tal com havia quedat.
Ens varem posar en marxa cap el cràter per veure la sortida de sol pero estava ben ennubolat. El camí, que havia de ser de 45 minuts va ser de 2 hores, cami no n'hi ha, anàvem passant entre les roques de la colada.
LA COLADA. mai havia vist una cosa semblant, al començament unes roques sòlides vermelloses, totes trencades i solidificades entre si, a mesura d'anar pujant aquestes mateixes roques contenien cendres volcànique a l'linterior. Les recerques que he fet a internet no m han aclarit el tipus de roca.
Finalment s'acaba la colada i nomes hi ha cendres una mica compactes, de l erupcio del 2014 i 2016. Es puja per les cendres, molt empinat fins al cràter. En arribar estava tot núbol i només se sentien els espetecs de l'erupció, de cop es va asseranar. Va ser fàntastic. El cràter és molt gran i profund i surt gas fent grans explosions, l'alçada de la columna de gas es de dos quilòmetres (llegit a internet) l'explosió era ahir cada quatre o cinc minuts.
FANTÀSTIC FANTÀSTIC FANTÀSTIC.
I com que va quedar despejat es veien tot d altres cons propers i el mar amb unes quantes illes i al peu del volcà es distingien tres colades ben diferents.
Llavors van venir moltes hores de baixada, els 8 darrers quilòmetres se'm vàren fer eterns, per sort sense avisarme els meus guies em vàren portar a uns banys termals al costat del poble i em vaig relaxar una mica, aigua calentona i reparadora en un entorn idílic i de franc.
          
amunt, amunt, amunt

cendres recents

passarem la nit sota una lona

a prop del crater


els dos guies amb la Rosa

crater en erupcio

diumenge, 26 de febrer del 2017

Dukono

 A prop de Tobelo hi ha el volca Dukona
Aqui al cotage on estic oferien excursions per pujarhi i vaig demanar informacio, com que era sola em varen demanar 140 euros i vaig acceptar.
L excursio era de dos dies, sino no podia pas ni somiarho.
Alçada del Dukona 1087, i varem començar des del costat del mar.
Una noia de 23 anys molt trempada i guia de l hotel que ho va organitzar tot, un guia per pujar al volca i un portejador. Veus que important que em sentia! Els primers 8 quilometres eren amb poc desnivell i a partir de llavors al mig de la jungla i els camins eren quasi verticals amb pujades i baixades, en mig de cendres volcàniques, per passar els torrents de desguaç del volcà. Despres de moltes hores varem arribar a una explanada de cendres on vàrem acampar. Val a dir que la meva roba s escorria de suor. El cami no va pas ser espectacular ja que estava núvol i era al mig del bosc, un parell de llocs espectaculars que várem passar, estaven coberts de boira.
L'acampada va voler dir posar dos pals veticals, un d horitzontal que aguantava un toldo, tot plegat una mena de prisa triangular ajagut i obert pels dos costats.
Hi havia més gent acampada, com que era divendres a la nit, tres a quatre grups de nois i algunes noies locals, cap més altre turista.
Sort de la manta termica per poder dormir una mica, ja que la guia no havia portat sacs de dormir tal com havia quedat.
Ens varem posar en marxa cap el cràter per veure la sortida de sol pero estava ben ennubolat. El camí, que havia de ser de 45 minuts va ser de 2 hores, cami no n'hi ha, anàvem passant entre les roques de la colada.
LA COLADA. mai havia vist una cosa semblant, al començament unes roques sòlides vermelloses, totes trencades i solidificades entre si, a mesura d'anar pujant aquestes mateixes roques contenien cendres volcànique a l'linterior. Les recerques que he fet a internet no m han aclarit el tipus de roca.
Finalment s'acaba la colada i nomes hi ha cendres una mica compactes, de l erupcio del 2014 i 2016. Es puja per les cendres, molt empinat fins al cràter. En arribar estava tot núbol i només se sentien els espetecs de l'erupció, de cop es va asseranar. Va ser fàntastic. El cràter és molt gran i profund i surt gas fent grans explosions, l'alçada de la columna de gas es de dos quilòmetres (llegit a internet) l'explosió era ahir cada quatre o cinc minuts.
FANTÀSTIC FANTÀSTIC FANTÀSTIC.
I com que va quedar despejat es veien tot d altres cons propers i el mar amb unes quantes illes i al peu del volcà es distingien tres colades ben diferents.
Llavors van venir moltes hores de baixada, els 8 darrers quilòmetres se'm vàren fer eterns, per sort sense avisarme els meus guies em vàren portar a uns banys termals al costat del poble i em vaig relaxar una mica, aigua calentona i reparadora en un entorn idílic i de franc.

dijous, 23 de febrer del 2017

HALMAHERA


Avui he passat a la illa gran Halmahera, i he anat a prop de Tobelo, com que he creuat la illa d uest a est, he pogut veure la gran quantitat d arbres de clau que hi ha per tot arreu. Suposo que tambe n hi ha molts de nou muscada, ja que es veuen nous arreu, pero no reconec facilment l arbre.
Estic en el petit poble Kupa Kupa, en uns bungalows a pocs metres de la platja, el lloc es perfecte per estar-hi uns dies, només som dos clients.
He tingut la sorpresa que després d'uns dies en que tothom era musulmà, aquí he començat a veure dones amb pantalons cenyits i sense mocador al cap, hi ha molts cristians. M'he banyat amb banyador en canvi a Ternate ho vaig fer amb pantalons i samarreta.

dimecres, 22 de febrer del 2017

Tindare

La illa es una mica mes petita que Ternate, pero està menys habitada i és més neta.
Te al mig un grup de volcans
Les cases son molt maques i cuidades i plenes de flors, crida l'atenció que els teulats siguin de llautó

Ternate

Des de l'avió vaig veure una illa gran amb moltes altres illes petites en les que sobresortia un volcà.
Ternate és una illa quasi rodona amb un volcà de mes de 1000 metres d'altitud i fumejant al mig. Les cases són totes a prop del mar.
Vaig voltar la illa en moto, te llocs amb vistes fantàstiques de les illas del voltant, tambe te dos llacs de cràter d un color vert intens.
La illa esta massa poblada i bruta de plàstics.
Hi ha el palau de l antic sultan i uns quants forts de defensa.
Hi ha molts arbres de clau i de nou moscada, quan deixes la ciutat es sentes les olors del clau assecantse per tot arreu.


castell dels antics sultans

crater llac

nenes amb l uniforme escolar jugant